Can Gaietà Tiana

Maresme
Est riera d'en Font
Davant masia de Can Gaietà

Coordenades:

41.48215
2.27163
439191
4592539
08282-107
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Romà
Regular
S'ha tornar a cobrir
Legal
BCIL (Fitxa F CPAA) 17/07/2002 Nivell B
CCAA 1220
Fàcil
Residencial
Privada
001100100DF39D
Àlvar Sáez Puig

Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) entorn de la casa de Can Gaietà, materials que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà rural. Donada l'escassa diversitat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar-ne més acuradament la cronològia.

A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.

El jaciment s'ubica al marge est de la riera d'en Font, pel davant de la masia de Can Gaietà. Actualment la zona està totalment urbanitzada llevat dels vessants del torrent que resten erms. L'accés a la masia es pot fer a través del carrer de la riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent.

Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/