Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) per part del propietari del mas en cronologia indeterminada, que suposa l'existència d'un assentament romà rural. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Burjachs i Defaus especularen amb la idea de l'existència d'una necròpolis, però l'absència d'enterraments no permet aquesta atribució. Ni en la prospecció de camp del 2008, ni en les que havien fet anteriorment el Sr. Galzeran i el Sr. Almeida no es trobà cap resta ceràmica ni estructural. Donada la proximitat amb Can Gaietà, és possible que aquests dos jaciments fossin el mateix.
L'accés a la masia és a través del carrer de la Riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent. Es tracta d'uns terrenys aterrassats a l'oest de la riera d'en Font, antigament dedicats al conreu que actualment resten erms.
Història
Des de Romà ( -218 / 476 ) Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.