Can Montcerdà Tiana

Maresme
Carrer de Gosch
Davant Mas de Moncerdà

Coordenades:

41.49005
2.26634
438757
4593419
08282-108
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Romà
Regular
S'ha tornar a cobrir
Legal
BCIL (Fitxa H CPAA) 17/07/2002 Nivell B
CCAA 1221
Fàcil
Residencial
Privada
0010004DF39B
Àlvar Sáez Puig

Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana, no descrits, que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà. Aquests materials es troben actualment perduts. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica. A principis dels anys vuitanta del segle passat es varen rebaixar els terrenys darrera de la casa, així com part de les terrasses de conreu, sense que es tingui noticia de l'aparició de nous materials. Durant les prospeccions realitzades entorn de la casa per l'equip de la Carta Arqueològica, l'any 2008, no es va documentar tampoc cap resta antiga.

Per accedir al jaciment cal prendre la carretera B-500 i, un cop travessat el poble, cal trencar a mà dreta per seguir pel carrer de Gosch fins a arribar al mas de Can Montcerdà, actualment anomenat Can Masdeu. El jaciment es troba en els camps de conreu que es troben a l'est del mas.

Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.