Bòbila de Can Jordana

Tiana

Entorn del què havien estat les antigues instal·lacions de la bòbila de Can Jordana, es descobriren restes i materials d'èpoques diverses. Les més antigues són d'època neolítica i correspondrien a les restes d'una inhumació individual en fossa, estructura que estaria coberta amb una obra tumular d'argila i pedres, que va ser descoberta l'any 1953 per Lluís Galera quan es feren un rebaixos de terra a la zona. En aquesta estructura es recuperaren les restes d'un únic individu, que es trobaria enterrat a una fondària aproximada entre 50 i 100 cm, ajagut sobre el costat dret, amb les extremitats inferiors flexionades. Se'n conservava el crani amb la part esquerra del mandíbula, els dos fèmurs, un húmer i algunes falanges. Associat al cadàver es recuperaren diversos materials de l'aixovar, entre els quals hi havia una peça espatuliforme de secció ovalada, de pedra calcària, un possible mànec de banya de cérvol, polida per ambdues extremitats, un còdol de gres amb una cara que presentava un desgast per fregament, i una valva sense perforació de Cardium edule. L'estructura de la fossa i la tipologia dels materials descrits permeten datar la inhumació al neolític ple. A banda d'aquest element, s'atribueix a aquesta mateixa zona la notícia de la descoberta de dos forns d'època romana, dels quals no es disposa que cap documentació o material associat, que es localitzaren a la banda esquerra del carrer Matas, al nord del carrer Bòbila d'en Jordana. La manca de materials i documentació de qualsevol mena no permeten confirmar la cronologia romana de les estructures que ha estat atribuïda per diversos autors Actualment la zona es troba completament urbanitzada, i cal creure, que les estructures i restes antigues que en poguessin quedar en bona part foren destruïdes. La visita al lloc no permet reconèixer-hi cap element que s'hi pogués relacionar.