Vinya de Ca n'Estela
Tiana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes superficials en tota la vinya, sobretot a la part nord, de tègula, d'àmfora romana, de dòlia i de ceràmica comuna romana, que suposen l'existència en aquest indret d'un assentament rural romà.
Malgrat que el material ceràmic aparegut no permet establir una cronologia més concreta, la seva diversitat -material constructiu i d'emmagatzematge-, permet parlar d'una possible àrea d'explotació d'una antiga villae. Donada la proximitat del jaciment al de "Mas de Can Estela", de semblants característiques, es podria interpretar que correspoen a un mateix establiment antic, les característiques i entitat del qual són desconegudes.
La visita al lloc no permet actualment observar-hi la presència de cap mena de material antic o estructura, fet que no permet avaluar-ne l'estat de conservació.
S'accedeix a la zona a partir de les masies de Can Cosme i de Can Gaietà, des del torrent dels Grills i agafant el Camí del Mig d'Alella durant uns 2 km aproximadament, fins a trobar un trencant a la dreta en direcció sud que finalitza al mas de Can Estela. Es tracta d'uns camps antigament dedicats a l'explotació vinícola que actualment resten erms.
Història
Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=3b5def48-5d93-4… Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.