Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Lloc d'habitació sense estructures. El jaciment fou documentat a partir de la troballa, en les antigues feixes que ocupaven la zona, de ceràmica romana. Donada la tipologia de les ceràmiques documentades - campaniana B, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada africana clara A- es pot parlar d'un possible establiment romà rural amb una cronologia que abastaria del segle II aC al segle II dC, sense poder especificar el tipus d'assentament donada la manca d'estructures documentades. S'ignora l'estat del jaciment, però donat l'intens procés d'urbanització que ha patit la zona es suposa la probable destrucció del mateix. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica superficial que no va permetre localitzar cap resta arqueològica en superfície.
Per accedir al jaciment s'entra a Tiana pel Camí de la Vilesa, i es trenca a la dreta al carrer Castellar, fins arribar a la zona anomenada "La Ciutadella". Actualment trobem aquest indret totalment urbanitzat i ocupat per cases unifamiliars. L'any 2006 es va fer una prospecció, Intervenció preventiva.
Història
Des de Romà República fins a Romà Alt Imperi ( -100 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
Memòria de la intervenció arqueològica (2006): Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5780. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.