Ca l'Andreu Tiana

Maresme
Camí de Can Andreu, 1

Coordenades:

41.49117
2.27168
439204
4593540
08282-113
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Romà
Dolent
S'ha tornar a cobrir
Legal
BCIL (Fitxa B CPAA) 17/07/2002 Nivell B
CCAA 1227
Fàcil
Residencial
Privada
08282A00200003
Àlvar Sáez Puig

Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.
Lloc o centre de producció i explotació ceramista. El jaciment romà és conegut des de principis del segle XX, en base a materials superficials trobats entre les masies de Ca l'Andreu i Can Fàbregues i els camps propers de Can Cirera, Can Brossa i del Sr. Nolis. Els propietaris de la casa varen fer-hi una petita excavació, de la qual no existeix cap documentació ni se'n coneixen els resultats.
En aquests treballs sembla que foren localitzades diverses estances i part de les estructures d'un banys (una habitació amb àbsis, un hipocaust i dos conductes d'aigua ).
Marià Ribas exposà també l'existència d'una necròpolis amb enterraments de teules i àmfora. També se sap de l'existència d'un forn que es trobaria en un marge del camí d'accés a Ca l'Andreu, propietat de la família Giró (actualment tapat amb sauló pel seu propietari ).
Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de l'existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. De manera més concreta, les restes estructurals semblarien pertànyer tant a la pars urbana (residencial) com a la pars rustica (de treball) d'aquest establiment.
Els materials apareguts; ceràmica campaniana, grisa emporitana, sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, clara A i D i ceràmica de parets fines, permeten parlar de la fundació de l'assentament en època repúblicana amb una pervivència assegurada fins al baix imperi.
El març del 2006, amb motiu de les obres per a la construcció d'una casa en una zona de la finca de Ca l'Andreu - Mas Giró, es va fer un seguiment arqueològic, el qual va donar resultats negatius.
En la visita feta al jaciment durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica, l'any 2008, es pogué constatar el deteriorament de les restes estructurals. En el camí d'entrada a la masia de Can Fàbregues, al marge esquerre es documenten encara restes d'estructures seccionades, una de les quals sembla ser una claveguera d'època romana obrada amb pedres i coberta de tegulae. És possible que hi hagin més restes a les vinyes de Can Sirera, actualment propietat de la família Giró.

La finca de Ca l'Andreu se situa a l'est del terme municipal de Tiana, pràcticament en el límit amb el terme municipal d'Alella, al vessant oest del turó del Bessó i del coll de Vendrans.Es situa per damunt de Can Fàbregues, a l'oest del torrent anomenat Sot de la Font d'en Fàbregues.

S'hi accedeix un cop travessat tot el poble, trencant pel carrer d'en Gosch, i agafant el camí de l'Alegria fins a arribar al cementiri, i allà trencar a mà esquerra agafant el camí de Nou Pins durant 200 m fins a arribar als masos anomenats de Can Giró i Can Fàbregues. Es tracta d'uns camps amb suaus pendents en direcció sud dedicades exclusivament al conreu de la vinya. L'any 2006 es va fer una excavació i intervenció preventiva. També conegut com a Can Fàbregues o Mas Giró.

Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.

Memòria intervenció arqueològica (2006). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5717. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. (1945 ). Carta Arqueológica de España: Barcelona
PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años
PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo
RIBAS, M (1976 ). El Maresme en els primers segles del Cristianisme
SERRA RÀFOLS, J.C. (1928 ). Forma Conventus Tarraconensis http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.