Can Bigues
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de dimensions considerables que ocupa un lloc preeminent en una cantonada de la plaça de la Corona, amb un estil de línia popular-clàssica. Té tres façanes visibles: dues al carrer i una al pati. Consta de de planta baixa, dues plantes pis i coberta de teula a tres vessants. Façanes planes de paredat arrebossat i carreus arrodonits a la cantonada. La composició simètrica i vertical de les obertures queda contrastada per l'horitzontalitat de la balcona (sota la que hi ha una línia de cercles incisos) i el ràfec de coronament. A la planta baixa, en la clau del portal principal hi ha un cap de lleó i una petxina. En les plantes primera i segona les obertures són amb brancals i la llindes de pedra. A la façana del carrer Conestble de Portugal mitjançant un ampli portal d'arc de pedra de mig punt s'accedeix al pati.Actualment hi ha establerta una oficina bancària. Aquest arc porta inscrita la data 1853 desdibuixada. Al pati s'obre una galeria formada per pilars i arcs de mig punt (PATRIMONI, 1985).
Història
Sembla que aquesta casa és de mitjans i finals del segle XIX (1853?-91). En dates recents ha estat lleugerament remodelada: s'hi ha fet recréixer una planta superior i s'han modificat algunes obertures.
La casa va ser propietat d'en Bigas, qui va ser alcalde de Granollers els darrers anys del segle XIX. Una anècdota festiva està vinculada al seu propietari, segons explica Garrell: "L'any 1898 o 99, els veïns més significats de la plaça de la Corona decidiren fer un envelat per a celebrar la festa de Santa Esperança. Havien contractat l'orquestra que els semblà la millor i pensaven fer una "festa de societat". Però les festes dels barris de Granollers sempre han tingut un caire bon xic diferent: són festes de carrer, sense altres limitacions més que les que imposa la convivència. I aquell vespre, mentre els organitzadors d'aquell sarau a l'envelat sopaven, el poble envaí aquest, sense fer esment dels dos o tres porters que li volien barrar el pas. Sembla que, en adonar-se d'aquell èxit inesperat, els músics reberen l'ordre de retirar-se, però es produí un avalot, que fou sufocat per l'alcalde (en Bigas, veí de la mateixa plaça), el qual ocupà el lloc que en els envelats sempre es deixa per a les autoritats, i donà l'ordre perquè es fes el ball. I, mentre tothom ballava alegrement a l'"envelat dels senyors", els senyors es reuniren i ballaren en una casa particular de la mateixa plaça (GARRELL, 1960).
En aquesta casa hi va viure el metge Grau (informació oral)
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
