Campanar de l'església de Sant Pere
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El campanar és una torre de planta rectangular que ocupa l'extrem est de la nau. Està bastit amb murs de maó integrat al volum de l'església fins al nivell del carener de la coberta, moment en què la torre s'eleva i les cantoneres es bisellen per passar el tronc a vuit costats. Dividit en dues parts per una cornisa central, al tram inferior hi trobem quatre ulls de bou i al tram superior quatre finestres rematades amb arc de mig punt en les que s'allotgen les campanes. Coronant el campanar, també separat per una cornisa, resta un cos menor, també de planta octogonal envoltada per un mirador amb barana de forja. Disposa quatre finestres menors amb arc de mig punt situades al mateix eix, que les altres finestres i ulls de bou que es complementen amb uns frontals punxeguts. Finalment, la coberta d'agulla remata l'estructura amb un destacable vidriat ceràmic vermell.
Interiorment, l'accés a la part superior del campanar es fa a través d'una escala amb volta catalana i una escala de caragol metàl·lica. Actualment, al campanar només hi ha dues campanes, la Miquela i la Roser, ubicades al tram inferior.
Estilísticament, es pot vincular a l'eclecticisme tenint en compte les formes i detalls utilitzats per decorar la torre i coronament, en la mesura que aquest fet també reforçaria la idea d'atribució del disseny a Joan Pascual i Batlle. De fet, els paral·lelismes decoratius de cornises i trencaaigües de les finestres, per posar dos exemples, s'acosten molt a l'estil mostrat a l'edifici de les Monges, que sí que n'està ben documentada l'autoria de Pascual i Batlle.
Història
Sense gairebé documentació històrica, segons l'estudi de Rosselló (2018), el campanar de Gelida és una figura rellevant del paisatge urbà de Gelida. El campanar es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1895 i segons consta, l'única referència fins al moment és una crònica de La Vanguardia del 16 d'agost de 1895. El rector del moment fou Josep Parera i es desconeix l'autor del projecte, si bé, per converses amb membres de la família, Rosselló apunta que l'autor hauria pogut ser Joan Pascual i Batlle.
Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.
Bibliografia
AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.
