Rellotge de l'església de Sant Pere
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El rellotge de l'església de Sant Pere ocupa la part més alta de la façana, al centre del timpà i just per davall de la torratxa de les campanes de les hores i els quarts.
És esfèric i la numeració és aràbiga. La maquinària del rellotge, situada a les golfes de l'església just al darrere d'aquest, és original de 1906, tot i que actualment està en desús per utilitzar un sistema més modern.
Quan encara funcionava amb la maquinària original, se li havia de donar corda cada 48 hores, cosa que han anat fent diversos funcionaris municipals al llarg dels anys del seu funcionament.
El rellotge va ser un donatiu de Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, el 1906 i es va comprar a la fàbrica de rellotges de torre i foneria de campanes Moisés Díez, de Palència.
A les parets al voltant del rellotge s'hi poden veure curioses anotacions i firmes de diferents èpoques.
Història
L'any 1906, Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida i amo del molí Nou o La Gelidense, va regalar el rellotge al municipi. Es va comprar a la fàbrica de rellotges de torre i foneria de campanes Moisès Díez, de Palència i va costar 1.832 pessetes. Per la seva instal·lació a la façana de l'església va ser necessària la intervenció de Mariano Mas (mestre d'obres), Jaume Solsona (fuster), el lampista "Vda. de Jaume Simon", els serrallers Joan Benach i Josep Pasqual i el "fondista" Ramon Rius de cal Gat Cendrer. La factura total va acabar essent de 2.620,63 ptes. i va ser abastament cobert per la donació, que fou de 6.200 ptes.
El 1995, en començar les obres per restaurar el campanar, s'hi va trobar un rellotge del qual ningú tenia coneixement i que feia molts anys que no funcionava. Es tractava d'un rellotge cec (sense esfera per indicar les hores) i tocava els quarts i les hores a través d'unes campanes que es desconeix quines devien ser. La investigació del rellotger local, Joan Llopart, va determinar que la fabricació datava de l'any 1864.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa de Festa Major 1997. pp. 86-94.
CARAFÍ, Enric (2002). "Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila". Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.
LLOPART, Joan, ROCA, Ernest i CARAFÍ, Enric (2003). "Patrimoni recuperat. La troballa d’un rellotge a la punta del campanar". Programa Festa Major 2003. pp. 71-73.
MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.
ROSSELLÓ, Joan (2021) "Les golfes de l'església parroquial de Sant Pere de Gelida". Programa Festa Major 2021. pp. 20-25.
