Campana Miquela
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
L'Església de Sant Pere és un Bé Cultural d'Interès Local: BCIL / Immoble / 8305-I
Descripció
Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta.
S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida. A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu.
Història
Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.
En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa Festa Major 1997, p. 85-94.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
LLOPART, Carme (1988). "Tocs de Campanes". Programa Festa Major 1988, p. 71-72.
MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.
