Campana Paquita
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL / Immoble / 8369-I
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Descripció
La campana Paquita s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de la Mercè.
Va ser fosa el 1954, però se'n desconeix el fonedor.
Té un diàmetre de 40 cm i un pes de 37 kg. Disposa d'un jou de fusta.
Història
Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.
La capella de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya està adossada a una antiga masia amb un portal d’accés que data del segle XVII. Propietat de Rafael Andújar. Una espadanya corona la façana, amb la campana Paquita.
Hi havia una altra campana més petita que va ser robada.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.
PASCUAL, Anton (1986). "Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco". Programa Festa Major 1986. pp. 56-58.
LLOPART, Carme (1988). "Tocs de Campanes". Programa Festa Major 1988. pp. 71-72.
ESTRUCH, Josep (1996). "Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables". Programa Festa Major 2002. pp. 105-108.
CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa Festa Major 1997. p.p 85-94.
