Ca n'Oller de la Muntanya
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM A-01
Descripció
Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, el casal de Ca n'Oller de la Muntanya està format per dos cossos laterals de planta baixa més un pis, amb teulada a un vessant, i un cos central de planta baixa més dos pisos, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada al sud.
A la façana oest hi ha adossada una capella de cos rectangular, amb coberta a dos vessants i espadanya. A través d'un pati a la façana est, s'accedeix als cellers situats al sud i a l'antiga masoveria, la qual presenta un rellotge de sol.
A la façana est del celler es troba un porxo. Al sud del conjunt principal hi ha un altre antic celler amb una marquesina per a vehicles i un magatzem adossats. A l'est del conjunt es troba un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües i una altra marquesina.
Entre les construccions modernes, s'inclou un edifici de planta baixa de forma octogonal, un gran cobert agrícola actualment destinat a pista esportiva i quadres, un cobert agrícola situat a l'entrada de la finca i l'habitatge del vigilant situat a l'exterior del recinte tancat.
A la façana principal hi ha esgrafiats amb el símbol de la creu, els noms de Jesús, Maria i Joseph, i una data incompleta de "179(?)".
Història
L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.
La història de la propietat de ca n'Oller de la Muntanya es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el Puig de Casanova. Al segle XV, el mas de la Mollela estava en possessió de Miquel Llobet, segons consta en un establiment de l'any 1483 realitzat per Violant, esposa de Francesc Bertran, senyor de Gelida. Posteriorment, l'any 1513, Pere Carafí del mas Viver, actualment conegut com a can Carafí de Sant Joan Samora, va capbrevar el mas de la Mollela.
Actualment, els detalls sobre la transmissió de propietat de Llobet a Carafí i de Carafí a Mallol no estan clars. Més endavant, l'any 1621, Pere Mallol va fer testament en favor del seu fill Salvador i, en segon terme, a favor de la seva filla Magdalena, qui esdevindria la pubilla i que es va casar amb Bartomeu Oller i Domènec, fill de Bartomeu Oller i Castany, germà de l'hereu de can Perejoanet, i de Joana Domènec. Finalment Rovira, també anota sobre el seu estudi de la masia que la data que hi ha a la dovella de la capella de la Mercè porta l'any 1631 que segurament pertanyia d'un altre portal perquè l'oratori és del segle XX (1954).
Els Oller van mantenir la propietat fins al segle XX, quan la van vendre als Oms. L'any 1993 es va vendre a R. Andújar i, deu anys més tard, l'any 2004 a Profitable Investiment, S. L.
Bibliografia
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROVIRA, Ramon (1996). "Inventari de les masies". Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.
ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.
ROVIRA, Ramon (2004). "Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida". Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.
ROVIRA, Ramon (2005). "Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida". Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.
