Can Castany

Gelida

L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. El Mas disposa d'un llarg historial de compra-vendes i canvis de mans.

La història de la propietat de Can Castany es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el de dos masos aglevats anomenats el Puig de Casanova i de Cogomàs. En el testament de Bernat de Gelida, 1197, aquest va deixar al seu fill Pere de Gelida la casa de Casanova, que possiblement correspon al mateix lloc. L'any 1238, Guillem de Cogomàs i la seva esposa Elisenda van realitzar una donació a la capella de Sant Miquel consistent en un ciri de dues lliures. Aquesta fundació estava garantida sobre el camp de les Figueres, propietat del monestir de Sant Pau de Barcelona, localitzat a prop del mas de Cogomàs, amb afrontacions que el situen al sud respecte als honors de Casanova. Al llarg dels segles  XIV, XV i XV Rovira ha pogut anar resseguint els moviments familiars vinculats al mas.  A mitjan segle XVII, els Castany, que l'havien comprat amb anterioritat,  van vendre / deixar en herència els masos al convent de Santa Caterina de Barcelona. Segons un inventari dels béns de Pere Civil de l'any 1775, la família Civil va adquirir les propietats entre 1736 i abans de 1775, mantenint la propietat fins que Miquel Civil i Massana la va vendre l'any 1902 a Ramon Riba i Pla, qui posteriorment la va revendre l'any 1928 a Gil Carreras i Estruch. La propietat va passar després a les seves filles bessones Mercè i Teresa Carreras i Arolas. Mercè Carreras i Arolas, casada amb Antoni Masana i Llopart, va traspassar la propietat als seus fills Carme, vídua de Martí Coma i Rovira, qui va ser alcalde de Gelida (1979-1983), i Gil, casat amb Maria Teresa Casamitjana, actuals propietaris. Actualment, aquests elaboren vi i cava.