Campana Montserrat
Gelida

    Alt Penedès
    A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró.
    Emplaçament
    A la carretera d'Hortons.
    180

    Coordenades:

    41.45162
    1.83636
    402806
    4589547
    Número de fitxa
    08091 - 337
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1954
    Barberí d’Olot
    Estat de conservació
    Regular
    No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    El conjunt arquitectònic de Ca n'Oller de la Muntanya és un Bé Cultural d'Interès Local:
    BCIL / Immoble / 8363-I /
    Sòl de Protecció Especial de la Vinya (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de Campaners: 21527
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    000300500DF08G0001GW
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.

    Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot.

    Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg.

    Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.

    Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.

    A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.

    CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.

    MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.

    PASCUAL, Anton (1986). "Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco". Programa Festa Major 1986. pp. 56-58.

    LLOPART, Carme (1988). "Tocs de Campanes". Programa Festa Major 1988. pp. 71-72.

    ESTRUCH, Josep (1996). "Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables". Programa Festa Major 2002. pp. 105-108.

    CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa Festa Major 1997. pp. 85-94.