Cal Chica
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'atribució dubtosa conegut com Cal Chica, Cal Teia o Altella, que conserva les parets mestres i mitgeres, però els trespols ni les cobertes. Aquest presenta nombroses reformes, com la majoria de les masies. En aquest cas sembla que el cos més antic es caracteritza per tenir la planta baixa de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç, mentre que el pis és de tàpia molt erosionada. A més la tàpia està recoberta per nombroses capes d'arrebossat blanc, per tal de protegir-la dels agents atmosfèrics. Aquest cos central va ser ampliat amb la construcció d'un lateral i un altre de posterior. Es caracteritzen per un alçat de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç i encara sembla haver-hi una altra reforma, en el decurs de la qual s'hi van afegir els pisos superiors a l'element central. Les obertures conservades daten probablement de les últimes reformes de la masia, ja que estan fetes de materials més moderns. Les portes es conserven malament, però a l'interior n'hi ha dues de coronades per sengles arcs formats per diverses pedres sense escairar, una de les quals es va tapiar i va passar a ser aprofitada com a armari. L'alta passà a ser l'obertura d'un forn, que si bé per la part interna és de totxo, per la part externa és una construcció cilíndrica de maçoneria de pedra calcària.
Es trata d'una zona no urbanitzada, fet que ha permès que cal Chica conservi, a més de l'estructura de la casa, les altres dependències i elements propis d'una masia.
Història
Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés la situa al Sot del Bac. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i l'habitual canvi de nom fa pensar en un canvi de propietaris.
Bibliografia
OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.
