Cal Bonic
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt està integrat per diversos volums edificats, entre els quals destaca la casa principal, de planta rectangular, amb dues plantes i golfes, i coberta a tres aigües. Aquest cos principal presenta adossat, a una de les seves façanes, un porxo a la planta baixa, situat en el lateral de l’edifici. A aquest volum s’hi afegeix un cos adossat de planta baixa, amb coberta a dues aigües, i dos annexos aïllats de planta baixa i coberta a una aigua, construïts recentment però seguint la tipologia tradicional pròpia de la zona, tant pel que fa als materials com a la morfologia. El conjunt s’assenta en un terreny amb pendent est-oest, la qual cosa fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada en el punt de contacte amb el terreny més elevat. Aquesta configuració topogràfica condiciona tant la implantació volumètrica com la relació de l’edificació amb l’entorn immediat. El seu accés és en el desviament del camí que va de l'Ajuntament fins a Cal Gorra de Baix, i es troba asfaltat.
Història
Cal Bonic representa l’arquetip de les masies de muntanya del Berguedà: construccions modestes però sòlides, pensades per resistir el pas del temps i adaptar-se al ritme de la natura. Els orígens de la masia probablement es remunten als segles XVIII o XIX, en un moment d’expansió del poblament rural en zones altes, on cada clariana i cada pendent eren aprofitats per a la subsistència. Aïllada però integrada dins la xarxa de masos i camins tradicionals del municipi, la casa mantenia una economia domèstica autosuficient, basada en el treball familiar i en la relació amb altres masies properes. En èpoques de més activitat econòmica al territori, com durant el desenvolupament de la mineria al voltant de Fígols i Peguera, Cal Bonic podia haver actuat com a punt de subministrament de productes agrícoles o com a recer ocasional per a treballadors o visitants. La segona meitat del segle XX, com en tants altres casos, va suposar un declivi per a la masia. L’èxode rural, la mecanització agrícola i l’envelliment de la població pagesa van fer que moltes cases com Cal Bonic quedessin progressivament deshabitades. L’activitat es va aturar i la natura va començar a recuperar espais abans domesticats, tot envoltant la casa de silenci i verdor. Casa que apareix a l'amillarment de Fígols de l'any 1862 amb el nom de can Bunich amb un patrimoni adjunt d'una peça de riquesa rústica.
Bibliografia
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
