Ca l'Abat
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa que té un accés directe des del camí de l'ajuntament fins a Cal Gorra de Baix, a través d'una via asfaltada. En el trencall el camí és de grava i es troba en mal estat de conservació. Edifici aïllat destinat a ús residencial, de planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües. El volum ha estat totalment reformat, i no conserva cap element constructiu original aparent, fet que dificulta la identificació del seu estat o configuració primitiva. L’edifici s’ubica en un terreny amb fort pendent en direcció est-oest, la qual cosa provoca que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada a la façana orientada al vessant ascendent. Aquesta condició topogràfica incideix directament en la implantació i lectura volumètrica de l’edificació.
Història
La construcció original de Ca l’Abat probablement es remunta al segle XVIII, en un moment d’estabilització i creixement del nombre de masos a les zones mitjanes i altes del terme de Fígols. L’edifici inicial constava d’una planta rectangular, amb una sola crugia i dues plantes d’alçat: planta baixa dedicada a usos agrícoles i ramaders (estables, celler, rebost) i planta pis destinada a habitatge. Els murs estructurals es van bastir amb pedra local disposada irregularment i unida amb morter de calç, amb coberta a dues aigües i encavallades de fusta. Durant el segle XIX, coincidint amb l’etapa de màxima ocupació agrícola i ramadera de la finca, l’edificació principal fou ampliada amb annexos destinats a corrals, pallisses i emmagatzematge d’eines. També s’hi van establir noves feixes de conreu, amb sistemes de contenció mitjançant marges de pedra seca. En aquest període, la masia assoleix la seva màxima funcionalitat com a explotació agrícola autosuficient. La dada més reculada que es té és de l'any 1914, la qual anomena la masia com a Ca l'Abad.
Bibliografia
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
Mapa planimètric de Fígols de les Mines. Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any original: 1914. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
