Ca l'Abat
Fígols

    Berguedà
    Fígols, Ca l'Abat
    Emplaçament
    Rural

    Coordenades:

    42.17684979539307
    1.8369383014944998
    403945
    4670067
    Número de fitxa
    08080 - 27
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    s.XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08079A002000740000QQ
    Autoria de la fitxa
    JOEL COLOMER CASAMITJANA

    Casa que té un accés directe des del camí de l'ajuntament fins a Cal Gorra de Baix, a través d'una via asfaltada. En el trencall el camí és de grava i es troba en mal estat de conservació. Edifici aïllat destinat a ús residencial, de planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües. El volum ha estat totalment reformat, i no conserva cap element constructiu original aparent, fet que dificulta la identificació del seu estat o configuració primitiva. L’edifici s’ubica en un terreny amb fort pendent en direcció est-oest, la qual cosa provoca que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada a la façana orientada al vessant ascendent. Aquesta condició topogràfica incideix directament en la implantació i lectura volumètrica de l’edificació.

    La construcció original de Ca l’Abat probablement es remunta al segle XVIII, en un moment d’estabilització i creixement del nombre de masos a les zones mitjanes i altes del terme de Fígols. L’edifici inicial constava d’una planta rectangular, amb una sola crugia i dues plantes d’alçat: planta baixa dedicada a usos agrícoles i ramaders (estables, celler, rebost) i planta pis destinada a habitatge. Els murs estructurals es van bastir amb pedra local disposada irregularment i unida amb morter de calç, amb coberta a dues aigües i encavallades de fusta. Durant el segle XIX, coincidint amb l’etapa de màxima ocupació agrícola i ramadera de la finca, l’edificació principal fou ampliada amb annexos destinats a corrals, pallisses i emmagatzematge d’eines. També s’hi van establir noves feixes de conreu, amb sistemes de contenció mitjançant marges de pedra seca. En aquest període, la masia assoleix la seva màxima funcionalitat com a explotació agrícola autosuficient. La dada més reculada que es té és de l'any 1914, la qual anomena la masia com a Ca l'Abad.

    CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.

    Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

    GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.

    NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

    NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.

    PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.

    SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

    VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.

    Mapa planimètric de Fígols de les Mines. Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any original: 1914. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.