Cal Capblanc
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt està format per un edifici principal de planta rectangular, amb dues plantes i golfes, i coberta a dues aigües. Aquest volum principal es compon de dos cossos diferenciats: d’una banda, la casa principal pròpiament dita; de l’altra, un cos adossat que originalment podria haver estat una pallissa, i que ha estat modificat i ampliat en alçada. Completen el conjunt dos annexos aïllats, amb dues plantes i coberta a una sola aigua, destinats a pallissa i estable per a animals. Aquests edificis complementaris mantenen una disposició funcional dins el conjunt rural. L’edificació es distribueix de manera lineal sobre un terreny pla situat per damunt de la cota de la carretera BV-4025. La forta pendent del terreny situat a la part posterior fa que la planta baixa de l’edifici principal quedi parcialment semisoterrada, fet que condiciona tant la percepció volumètrica com l’accés.
Història
Es documenta la casa l'any 1862 a llibre Amillaramiento de Figols amb el nom de Capblanch i la seva descripció patrimonial és de tres peces de riquesa rústica. Cal Capblanc és una masia del terme de Fígols que resumeix, en la seva trajectòria, la història rural d’un territori de muntanya marcat pel treball constant, l’aïllament i l’adaptació al medi. Emplaçada a mitja alçada, entre cingleres i boscos espessos, Cal Capblanc aprofita una clariana natural per assentar-se al terreny, en un indret que combina la protecció del relleu amb la proximitat a fonts i terres de conreu. La masia probablement té el seu origen entre els segles XVIII i XIX, tot i que no es pot descartar una ocupació anterior del lloc per a usos temporals com la ramaderia o l’aprofitament forestal. Durant el segle XIX, Cal Capblanc va formar part del conjunt de masos que vertebraven el poblament dispers del municipi. La família que l’habitava vivia de la terra i del bosc, i mantenia un estil de vida autosuficient, amb intercanvis puntuals amb altres cases properes i amb els nuclis miners de Fígols i Peguera, que en alguns moments van dinamitzar econòmicament el territori. Amb l’arribada del segle XX, i especialment a partir dels anys cinquanta i seixanta, la masia va començar a patir els efectes del despoblament rural. El progressiu abandó de l’activitat agrícola, la dificultat d’accés i la manca de serveis van provocar la marxa de les darreres famílies residents i l’entrada de l’edifici en un estat de desús.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.


