Vinya de Cal Notari
Carme
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En un turonet damunt de la casa de La Masuca, durant la realització de tasques agrícoles, es descobrí un sarcòfag pertanyent i una extensa necròpolis d'inhumació, amb una forquilla cronològica entre l'Antiguitat Tardana i l'Edat Mitjana (s. IV-XV). Actualment el lloc és un erm rodejat de bosc, tot i que fins fa uns pocs anys havia estat un camp de conreu.
Atès que el sarcòfag mencionat és l'únic element conservat del jaciment i que no conté cap inscripció ni decoració que permeti una aproximació a la seva datació, cal pensar en dues possibilitats cronològiques tenint en comte la seva localització fora de la sagrera d'una església: a) es tracta d'un sarcòfag anterior a l'organització parroquial medieval i, per tant, es pot considerar tardoantic (segles IV-VIII); b) es tracta d'una peça tardoantiga o medieval (segles IV-XV) pertanyent a una població no cristiana (jueus, musulmans o moriscs). També cal valorar la remota possibilitat de que aquesta necròpolis estigués acompanyada d'una església primitiva, feta amb materials peribles, de la que no n'hauria quedat cap rastre ni arqueològic ni documental. Actualment, al lloc no s'hi observa cap aflorament de material arqueològic ni cap tipus de resta superficial.
Jaciment conegut també amb els noms de La Soleia o Solana.
Història
L'any 1935, Antoni Borràs donà notícia de la troballa d'un sarcòfag a la Vinya de Cal Notari, però Amador Romaní ja coneixia l'existència d'aquesta necròpolis l'any 1911, tal i com queda palès a les anotacions del seu "Atles". El sarcòfag, segons Borràs, contenia restes humanes, sense cap rastre d'altres materials arqueològics. Borràs, amb aquests pocs indicis, datà la peça als segles III-IV, però ja s'ha explicat més amunt que, amb les poques dades disponibles, s'han de valorar totes les possibilitats cronològiques existents entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana.
El Sr. Antoni Sonet, propietari de La Masuca, ens relata que uns anys enrere, cap a la dècada dels vuitanta del segle XX, durant l'extracció de graves i sediments al lloc per tal d'aplanar-lo i fer-lo més apte per al conreu, va veure com apareixien nombrosos ossos i cranis, sense que s'observés cap més sarcòfag ni material arqueològic. La realitat és que aquestes esplanacions, malauradament i molt probablement, han destruït el jaciment arqueològic.
Bibliografia
BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): "Noticiario Arqueológico", Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6.
ENRICH HOJA, J. (1984): "Vinya de Cal Notari, la Soleia o Solana", Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): "La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió", Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81.
ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades.
SALES CARBONELL, Jordina (1994): "Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia", Acta Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 317-336.
SALES CARBONELL, Jordina (1996-1997): "La problemàtica cronocultural de les necròpolis rurals isolades a Catalunya", Congrés d'Homenatge al Dr. Pere de Palol, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXVIII, ed. Institut d'Estudis Gironins, p. 1265-1279.
