Serrat del Campaner
Carme

    Anoia
    Camí de Collbàs
    Emplaçament
    Al peu del camí de Carme a Collbàs.

    Coordenades:

    41.53991
    1.61504
    384477
    4599621
    Número de fitxa
    08048 - 14
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Romà
    Medieval
    Segle
    IXaC-XIIdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Les poques estructures conservades estàn molt arrassades i són objecte d'una forta erosió.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, CC. AA. 7710
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08047A00100139
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    En una zona on comença la transició entre el bosc i els camps de conreu de vinya i olivera, s'emplaça un jaciment arqueològic consistent en un lloc d'habitació o productiu amb estructures conservades. La seva ubicació és en un vessant assolellat, amb pendent suau, d'uns terrenys argilosos i margosos. En el lloc s'hi aprecia el fragment d'un angle de paviment fet amb la tècnica de l'”opus signinum”, amb cordó hidràulic en secció de quart d'esfera; en canvi, no es conserva cap rastre del paret d'aquest probable dipòsit. També es detecten en superfície restes de tàpia a base d'un fang molt dur.
    Al llarg dels anys, en aquest lloc s'hi ha recollit fragments de teula plana, d'ímbrex i de dòlia, així com fragments de molí barquiforme de granit. Altres materials arqueològics recollits al lloc i dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia són els següents: varis esclats de sílex i el taló d'una destral polida de basalt; varis fragments informes i una vora exvasada amb llavi bisellat d'una urna feta a mà, decorada amb impressions i un cordó horitzontal aplicat al coll, amb incisions, amb desgreixant de pissarra, que pertany al Bronze Final III; un fragment d'una gerra ibèrica feta a torn, amb argila ocre i decoració de faixes i ratlles de color roig-castany; varis fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de parets gruixudes i fons pla, amb vores exvasades i llavis arrodonits, amb decoracions de cordons horitzontals que contenen impressions i incisions, i amb desgreixants de quars, mica i pissarres; varis fragments d'una tapa troncocònica o vas polípod de ceràmica ibèrica feta a mà; ceràmica grisa monocroma ibèrica consistent en un fragment informe amb decoració a base de dues franges amb motius circulars estampillats, així com una vora d'una olleta i una vora d'una pàtera, tot plegat del segle III aC; fragments del coll d'una àmfora de vi Dressel I de la primera meitat del segle I aC; fragments de ceràmica campaniana B, forma 1 de Lamboglia, del segle I aC; varis fragments de ceràmica Terra Sigil·lata Sudgàlica, sobretot de les formes Dragendorff 15/17, 29, 29/37 i 36, totes elles del segle I dC; fragments de Terra Sigil·lata Hispànica de la forma 37; fragment informe de Terra Sigil·lata Clara A decorat amb rodet, del segle II dC; un fragment de vora bífida o aplicada de la forma 5 de M. Vegas, de finals del segle I dC-III dC; un fragment de plat de vora fumada amb llavi engruixit de la forma 16 de M. Vegas, de mitjans del segle I dC-segle III; un fragment de la vora d'una olla de la forma 1 de M. Vegas, amb una cronologia que abasta tot l'Imperi Romà; fragments del fons d'una peça de vidre romà amb anell de base molt baix; fragments de ceràmica grisa alto-medieval amb decoració a base d'una línia horitzontal acanalada. I, finalment, varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn entre els que destaquen dos fragments de brocs, un fragment d'un plat escorredor amb forats fets abans de la cuita, fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors, fragments de ceràmica d'ús comú pertanyents a grans gerres ovoides i àmfores de vora plana, fragments d'una vora de kàlat, i una nansa diametral d'un vas de perfil globular amb forma de cistella.
    Així doncs, en base a aquests materials superficials, es pot afirmar que el jaciment té ocupacions del Bronze Final III, de l'Ibèric Antic, Ibèric Final, Romà Republicà del segle I aC, Alt Imperi, segle III i, possiblement, Alt Medieval.

    Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. 50, 53, 95 i 256).

    La descoberta d'aquest jaciment fou comunicada a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1950 pel Sr. Mauro Cendra. Entre els dies 28 de juny i 9 de juliol de l'any 2010 l'Ajuntament de Carme ha promogut la realització d'una intervenció arqueològica preventiva mitjançant un taller d'arqueologia destinat a l'estudi i recuperació d'aquest assentament ibèric. La intenció inicial fou la de delimitar l'extensió del jaciment i conèixer tant la seva entitat com el seu estat de conservació mitjançant sondeigs arqueològics. Aquesta primera intervenció ha permès documentar una important quantitat de materials arqueològics d'època íbero-romana, tanmateix no ha tret a la llum cap estructura que facilités una classificació més clara de la tipologia del jaciment.

    ENRICH, J. (1984): "Serrat del campaner", Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
    JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): "La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió", Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81.