Vil·la romana de l'Espelt

Òdena

Explotació agrícola, bastida seguint les recomanacions fetes pels arquitectes de l'època (posició dominant, arrecerada, propera a una via de comunicació i propera a un corrent d'aigua), que fou habitada des dels segles II-I aC fins al primer terç del segle VI dC, en etapes de desigual activitat. També hi ha indicis d'ocupació medieval. Fonamentalment es dedicava a l'explotació agropecuària del seu fundus, amb el conreu del cereal, la vinya i l'olivera complementats amb la cria de bestiar oví, torcí i aviram. A més hi han estat detectades activitats artesanals de caire domèstic com l'elaboració de teixits. Per tant, la vil·la tenia un caràcter econòmic autosuficient, amb producció d'excedents per exportar a ciutats importants, incorporant-se així al dens flux de circuits comercials que caracteritza el període romà.

Es tracta d'una residència senyorial d'època romana alt imperial de model allargat o de corredor, transformada, en una fase posterior, en una vil·la amb pati de planta interior rectangular, al voltant del qual s'articulen les diferents estances, i que uneix la pars urbana i la pars rustica en una mena de bloc irregular. Alguns dels murs conservats sobrepassen els tres metres d'alçada i estan construïts amb la tècnica de l'encofrat, amb morter de calç i arena, i pedres de mida petita o mitjana sense escairar. Un passadís d'entrada (fauces) en direcció de nord a sud comunicava l'entrada amb un pati amb quatre estances disposades al fons. A l'esquerra d'aquest passadís trobem dues estances que estaven pavimentades amb opus tessellatum, que marcarien un cos d'edifici longitudinal. Contigu hi hauria un altre cos d'edifici amb tres habitacions també disposades longitudinalment, dues d'elles caldejades pel sistema d'hipocaust. La tercera habitació tindria adossada una banyera revestida d'opus signinum. Tot aquest sector podria correspondre a una zona de banys i dependències annexes. Així, doncs, al sector de migdia de la vil·la trobaríem la pars urbana o d'habitació, mentre que la pars rustica va ser edificada als extrems est i nord del pati, i sobretot en el sector de tramuntana, on s'han localitzat una sèrie de dependències en bateria destinades a les tasques agrícoles per a l'elaboració i emmagatzematge del vi o de l'oli i del cereal, magatzems o rebosts, canalitzacions, sitges i dipòsits o lacus. La zona d'habitacions destinades a banys durant el període d'esplendor de la vil·la foren més tard amortitzades, aprofitant en el seu desnivell per a encabir una premsa. Quant a la cronologia d'aquest establiment, es poden establir com a mínim quatre grans fases d'ocupació: A) Fase romano-republicana corresponent al moment de fundació de la vil·la. Aquesta fase ha estat detectada a partir de l'aparició dispersa en el jaciment de diversos materials ceràmics ibèrics i de vernís negre d'importació. B) Fase imperial que abraçaria especialment els segles II i III dC. Aquest seria el moment àlgid de la vil·la i del qual es detecta el major nombre de material de luxe, sobretot monedes. La major part de les estructures visibles corresponen a aquestes cronologies, tot i que en molts casos foren modificades o reutilitzades posteriorment per a altres usos. C) Fase tardana que arribaria fins al segle VI, documentada a partir d'algunes produccions ceràmiques com ara la forma Hayes 103. D) Breu fase d'ocupació medieval (segles XI-XII), documentada a partir de l'aparició d'alguns fragments de ceràmica grisa medieval.