Can Sanador I (o Can Senadó, Can Sanador, Can Senador)

Òdena

El 1972 es va localitzar aquest jaciment i immediatament després es va portar a terme una actuació arqueològica d'urgència que va permetre documentar un petit recinte rectangular d'uns 3 m2 excavat a la roca, amb un mur de pedra seca d'uns 180 cm de llargada per 50 cm d'amplada i per 27 cm d'alçada que solament conservava la filera de la base i una part de la segona filera, sense que cap de les dues guardés una disposició general i especial. Un dels extrems d'aquest mur acabava uniformement i podria correspondre al pas d'entrada al recinte, que presentava una estratigrafia molt pobra, que es reduïa a una primera capa gairebé estèril i a un segon estrat d'uns 35-40 cm de gruix estès per uniformar el terreny natural. A uns deu metres d'aquesta estructura es va localitzar aïllat un paviment d'opus signinum de 75 per 25 cm de costat.
A una distància de 9,25 m de les construccions esmentades, i coincidint amb la cruïlla de dos camins, es van trobar les restes d'un paviment angular format per opus testaceum, de 75 X 26 cm, que foren destruïdes pel pas del camí.
El material arqueològic aparegué en el segon estrat. El conjunt de materials recuperats estava compost per restes ceràmiques, materials lítics, vidres, materials constructius, elements metàl·lics i restes d'escòria de ferro. D'entre els materials ceràmics, a més dels diversos fragments de dolium i de materials constructius com la tegula i l'imbrex, van aparèixer fragments d'àmfora, restes de Terra Sigil·lada grisa estampada (formes Rigoir 1 o 8, imitant les formes gàl·liques amb decoracions estampades de cercles envoltats per corones dentades a les vores i fons dels plats), de Terra Sigil·lada Africana D estampada.( dos fons de plats decorats amb cercles concèntrics de les formes Hayes 58A i Hayes 64), de Terra Sigil·lada Hispànica tardana (fragment de la base d'un bol que porta decoració geomètrica en relleu de la forma Drag. 37 tardana) i fragments de ceràmiques comunes o de cuina (algunes d'origen africà) corresponents a olles, gerres, plats. Es van recuperar també una fulla de sílex blanc, una afiladora de pedra amb perforació i fragments de molins de pedra volcànica. A l'excavació van aparèixer també fragments de vores i carenes de gots de vidre de color verd. D'entre els materials metàl·lics cal destacar un mànec, una cullereta amb mànec i una vareta de bronze; dues espàtules, una mena de martell, una esquella, una nansa de galleda o caldera, dinou claus i una làmina de ferro; i una peça triangular, dues peces en forma de "I" llatina i un pa de plom. Finalment es recuperaren entre restes de calç, cendres i carbó uns 14 kg d'escòria de ferro.
Al confeccionar la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué constatar que les poques restes que quedaven del jaciment havien estat totalment destruïdes per les obres d'eixamplament de camins i esplanacions del terreny per tal de destinar-lo al conreu d'arbres fruiters.
Les característiques tipològiques i formals del conjunt de terrissa localitzat va permetre concretar l'ocupació del jaciment a cavall entre els segles IV (Terra Sigil·lada Clara D ataronjada) i la primera meitat del V (Terra Sigil·lada Grisa estampada)
Cal Sanador I correspondria a un petit hàbitat dispers típic del la baixa romanitat que portaria a terme un determinat tipus d'activitat artesanal.
El 1991 amb la revisió de la Carta Arqueològica es constatava la total desaparició d'estructures i del jaciment.