Vilartimó Lluçà

Osona
Sector nord-oest del terme municipal
A 8950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'200

Coordenades:

42.08389
2.01798
418778
4659557
08109-33
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
XVII-XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A014000030000BI
Jordi Compte i Marta Homs

Vilartimó està situada en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord-oest del serrat de Cabres Mortes i al nord-est de la Barraca.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa i dos pisos fruït de diverses ampliacions amb nombrosos volums i estructures adossats al voltant, entre els que es compten la pallissa, la masoveria, el femer i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un volum adossat i mostra una disposició simètrica d'obertures. Tant a la part dreta com a l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central queda oberta als tres nivells: a la planta baixa forma un espai cobert al fons del qual hi ha la façana del volum principal, amb un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una eixida de grans dimensions amb un pilar central de pedra bisellada amb una motllura a la base i una barana d'obra arrebossada. Al segon pis també hi ha una eixida, en aquest cas amb barana de fusta i amb un pilar central de pedra bisellada amb la data de 1788 inscrita. A la dreta de la façana hi ha l'antic femer, reformat modernament i sustentat amb tres grans arcs de mig punt d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati tancat amb murs de maçoneria de pedra i delimitat per la masia, el femer i la pallissa.
La façana oest conté a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de l'esquerra dels quals té una inscripció erosionada on s'intueix la data de 1755 junt amb una creu intercalada. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i just sota teulada, comunicant amb unes golfes de reduïdes dimensions, una obertura reformada. A la dreta de la façana, entre el volum principal de la masia i la pallissa, hi ha un mur de maçoneria de pedra on hi ha un portal d'accés a la lliça emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció "JOSEPH VILAR 1682" a la llinda. També en aquest mur hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1782 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.
La façana nord conté l'església adossada a la part central. A l'esquerra no hi ha obertures i a la dreta, a més d'un cos adossat d'obra vista que conté la cisterna, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al segon pis.
La façana est conté estructures adossades a la part esquerre i un pati tancat al davant, delimitat per les estructures, el femer, la masia i la masoveria. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, un forn de pa tapiat que no conserva la volta i una porta emmarcada amb maó amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada just a sobre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i sis finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i just sota teulada, una altra finestra emmarcada amb pedra treballada.
Uns metres davant de la façana, a l'exterior del pati tancat, hi ha una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra al costat de la qual hi ha una estructura, també bastida amb murs de maçoneria de pedra.

A l'interior de la masia es conserven nombroses dates inscrites del segle XVIII, algunes en llindes de pedra i altres en la fusta original que s'ha conservat d'algunes obertures.

Vilartimó es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. L'edificació actual data d'època moderna.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.