La Barraca Lluçà

Osona
Sector nord-oest del terme municipal
A 6950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'200

Coordenades:

42.07987
2.01188
418268
4659116
08109-32
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVIII
Regular
Algunes de les estructures adossades es troben en estat de ruïna i els interiors s'han malmès a causa del desús.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A014000030000BI
Jordi Compte i Marta Homs

La Barraca està situada a la vall de la riera de Merlès, en un punt lleugerament elevat a l'est de la riera i al nord del rec de Cabres Mortes, i al sud-oest de Vilartimó.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb parts de tàpia i parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada a l'oest, conté un cobert adossat a l'extrem esquerre, tancat amb un mur de maçoneria de pedra al nord i amb obra vista a la resta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i al primer pis dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha una estructura en runes bastida amb murs de maçoneria de pedra.
La façana sud conté un mur d'obra vista adossat a la façana a nivell de planta baixa, on hi ha una porta reformada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta.
La façana est, com la sud, conté un mur d'obra vista adossat a nivell de planta baixa, on hi ha diverses obertures reformades. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó, dues de les quals amb llinda de fusta.
La façana nord conté un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis.

La Barraca, antiga masoveria de Vilartimó, es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.

BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.