Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques.
Marià Ribas parla de la troballa de restes d'habitacions d'un poblat a la part baixa del Montcabrer entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. Trobà abundant ceràmica ibèrica i campaniana.
Les coordenades utilitzades són un punt de referència ja que el vessant Oest és molt més ampli.
Història
Excavacions realitzades pel Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils l'any 1932. Entre els anys 1997 i 1999 es realitza un projecte de recerca codirigit per Ramon Coll, Ramon Járrega i Marta Prevosti consistent en propectar tota l'àrea del Montcabrer inclosos els termes de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera.
Bibliografia
ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic "Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20.
MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205.
RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró.
RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41.
RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84.
SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51.
SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93.
VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83.
