Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques.
Les primeres notícies són de Serra Ràfols (1928), parla de ceràmica i d'habitacions ibèriques i romanes. Ribas (1934) també parla d'habitacions en el Montcabrer; per a l'any 1952 situa restes molt desfetes d'un poblat a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. També parla de l'abundant ceràmica que es trobava al davant de la Cova de les Bones Dones (veure fitxa corresponent). També Ribas (1952) parla de dues sitges amb urnes fetes a mà. Al costat d'elles es descobriren dues tombes amb lloses de pedres en forma de caixa i una llàntia amb un relleu d'un senglar.
Marta Prevosti (1981) reafirma la troballa de ceràmica escampada per tot el sector i afegeix la troballa ( a 75 m snm) de dues peces d'un molí romà que fou recollit pel senyor Feliu Novell de Vilassar de Mar (segons una comunicació personal de Joaquim Serra).
Més que assenyalar un punt caldria tenir en compte tota una àrea; per tant les coordenades marcades només s'han de fer servir de referència.
Bibliografia
ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20.
MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205.
RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró.
RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41.
RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84.
SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51.
SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93.
VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83.
