Can Roldós
Cabrils

    Maresme
    Urbanització Montabrer
    Emplaçament
    Vessant O del Montcabrer a prop la BV-5022

    Coordenades:

    41.52055
    2.37996
    448266
    4596731
    Número de fitxa
    08030 - 22
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-VdC.
    Estat de conservació
    Dolent
    Excavació antiga de difícil ubicació.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA) Núm. 25
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 32940DF4987S
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, "a la partida de Can Roldós". Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura.

    En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja.

    ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90.
    BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
    ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
    MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20.
    MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78.
    PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205.
    RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró.
    RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41.
    RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10.
    RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47.
    RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
    SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84.
    SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita.
    SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51.
    SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54.
    SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93.
    VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83.