Can Roldós
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, "a la partida de Can Roldós". Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura.
Les troballes que la bibliografia antiga ubica en el vessant del Montcabrer es poden relacionar amb la cova-santuari descrita per investigadors posteriors (Coll, 1994). Però de fet, la referència a la partida de Can Roldós és tan imprecisa i el vessant oest del Montcabrer està tan urbanitzat que és molt difícil determinar el lloc exacte de les troballes. Les fotos mostren l'entorn més immediat de la masia de Can Roldós.
Hem posat les coordenades que s'indiquen a la Carta Arqueològica, però ignorem quin ha estat el criteri per posar aquestes coordenades i no unes altres, ja que la bibliografia que en dóna noticia no és gens precisa i el paisatge s'ha modificat molt.
No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa.
Història
En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja.
Bibliografia
ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90.
BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27).
MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20.
MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78.
PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205.
RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró.
RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41.
RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47.
RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84.
SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51.
SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54.
SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93.
VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83.
