Forn de Can Carbonell
Cabrils

    Maresme
    Veïnat del Sant Crist

    Coordenades:

    41.51554
    2.38246
    448471
    4596174
    Número de fitxa
    08030 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Medieval
    Segle
    IIaC-XVdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Destruït.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA) Núm. 23
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    ACESA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Segons M. Ribas (1952, en un marge molt proper a la necròpolis, a uns 22 m de la vil·la en direcció NE, observà u forn romà al voltant del qual hi havia abundants fragments de ceràmica comuna romana, àmfores, algunes amb la marca de terrisser P.T.E. Feia 4,2 m d'amplada i una profunditat indeterminada per la destrucció parcial que havia patit. Estava cobert per dues voltes de mig punt reforçades per una tercera volta que es sobreposava. L'espai quedava dividit en dues galeries de 1,25 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. L'obra era de maçoneria i rajoles. La cambra de cocció tenia les parets recobertes de totxos d'uns 8 cm de gruix. La graella conservava els forats per l'aire calent. Les parets externes del forn feien 60 cm de gruix.
    M. Prevosti (1981) diu que van aparèixer dues marques sobre àmfora, la ja coneguda de M. Ribas i O.A

    BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
    PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 - 172.
    RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII.
    RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.