Veïnat de Ribes i el Palou Baix

Sant Pere de Ribes

El nucli de Ribes va néixer a redós del nucli de Sota-Ribes, a la plana que hi ha a l'altre costat de la riera. En un primer moment estava integrat per cases disperses, la majoria d'elles bastides en època moderna. La necessitat de creixement va suposar la construcció de noves cases entorn el segle XVIII, arribant a formar petits carrers de cases entre mitgeres d'obra popular. En l'actualitat són testimoni d'aquestes construccions algunes de les cases del carrer Major i el carrer de la Mitja Galta, avui conegut com el de La Torreta. En aquest moment també es va crear el nucli del Palou Baix, que fins aleshores estava poblat per masos dispersos, com són Can Giralt, la Casa Gran i Can Montaner. Les cases que es van bastir aleshores eren edificis entre mitgeres obertes amb portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra.
Durant la segona meitat del segle XIX, els "americanos" que havien fet fortuna a ultramar van començar a edificar cases de tipus senyorial, caracteritzades amb portals d'arc escarser de pedra, sovint datats, i galeries porticades a la part posterior. D'aquesta manera es van formar els carrers Major, Nou i del Pi. Un d'aquests "americanos", va costejar la construcció d'una nova església més propera al petit nucli que ja hi havia aleshores. Al costat de l'església s'hi va fer la plaça dels Arbres, avui coneguda com a plaça Marcer en honor seu. A principi del segle XX, el nucli s'anà ampliant amb la construcció d'edificis modernistes, entre els que destaca el Redós de Sant Josep i Sant Pere, Can Punxes, Ca la Brígida, Can Quima i la Casa de la Vila; entre les darreres es va constituir la plaça de la Vila. A partir de la segona meitat del segle XX, el nucli va créixer exponencialment pel sud, arribant fins a la riera de Ribes.