Vall de la riera de Guardiola Sant Salvador de Guardiola

Bages
Riera de Guardiola
267

Coordenades:

41.68658
1.77554
398096
4615703
08098-6
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
Alguns trams estan força afectats per urbanitzacions o pel pas de carreteres.
Inexistent
Obert
Sense ús
Privada
Propietaris diversos
Jordi Piñero Subirana

Espai natural no protegit, però que està inclòs en la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AADD, 1997: 143). La conca d'aquesta riera es pot dividir en dues parts ben diferenciades. En el primer tram (des del naixement de la riera fins a poc més de mig quilòmetre aigües avall del pont de Salelles) la riera discorre per una vall de vessants poc inclinats i coberts de vegetació. El segon tram (a partir del punt esmentat fins a la seva desembocadura al riu Cardener) la riera s'encaixona i en un tram curt descriu un seguit de meandres pronunciats, flanquejats per cingles rocallosos. Aquest canvi té una base geològica, ja que la zona suau correspon bàsicament a material sedimentari d'origen eocènic continental, de colors vermellosos propis de la formació d'Artés (conglomerats, margues i gresos), mentre que la zona de relleu abrupte és formada per sediments eocènics d'origen marí, de colors grisencs, més compactes i difícils d'erosionar (calcàries, fossilíferes, margues, gresos i conglomerats). El tram final, més amunt de Cornet (ja en terme de Castellgalí) és una fondalada feréstega i solitària d'una bellesa paisatgística espectacular.
En aquest segon tram s'hi succeeixen petites cascades que cauen sobre gorgs relativament profunds, entre els quals destaquen el de Biarritz o de la casa Nova i el de l'Oller, mentre que l'espectacular Gorg Salt queda ja fora del terme. Altres indrets destacats d'interès geològic són el meandre que hi ha uns 300 m aigües avall de la Casa Nova, el qual forma una mena de península allargada, i l'espectacular codina d'unes tres hectàrees de superfície anomenada la Llosa.
La major part de la zona és coberta per boscos on predomina el pi blanc. També hi ha pinasses en alguns racons obacs i roures, que estan en franca expansió, mentre que a la zona més pròxima a l'aigua hi trobem la característica vegetació de ribera.
A les brolles s'hi pot trobar bruc d'hivern, l'arboç i, sobretot, l'auró negre. Aquest últim és un arbust localment molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya.
Pel que fa a la fauna, al tram final de la riera, de la Llosa en avall, abunden els crancs de riu americans i no són rars els bernats pescaires que vénen a capturar-los. També s'hi ha detectat la presència de l'agró roig, un ocell poc freqüent al Bages, i del duc, que niua al capdamunt d'alguna de les cingleres més alteroses.
Des del punt de vista geològic, cal destacar també la presència d'abundants fòssils en el segon tram de la vall, corresponent a l'Eocè marí.

A partir de la dècada de 1970 les urbanitzacions van ocupar una gran part del territori al sector est del terme municipal. Aquest augment de la població va fer que una riera netíssima, amb gorgs on molta gent s'hi banyava, es tornés francament bruta des dels abocaments de Sant Salvador de Guardiola en avall. Fa uns anys va entrar en funcionament la depuradora d'aigües residuals, situada una mica més avall del pont de Salelles.
Aquesta àrea també ha estat força afectada pels incendis forestals. El d'octubre de 1980 va afectar gairebé totes les clapes de bosc baix situades al nord de la carretera d'Igualada (C-37) amb l'excepció d'un petit retall a la zona de la Penyora, el qual va cremar el juliol del 1986 junt amb extenses àrees situades al sud de la carretera.

AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 143-150.