Boscos de l'Obaga de l'Otzet Sant Salvador de Guardiola

Bages
Serra de l'Otzet
Camí que segueix de l'Enric de la Serra en direcció est i després trencall en direcció N-W.
240

Coordenades:

41.68873
1.80891
400877
4615903
08098-5
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08097A003000360000ES
Jordi Piñero Subirana

Àrea boscosa, situada a l'entorn d'on hi ha el pou de glaç, que es compta entre els llocs del Bages on la vegetació primitiva està més ben conservada. En aquest punt la riera de Guardiola forma uns espectaculars espadats rocosos. La zona més interessant és a l'obaga de l'Otzet, al vessant nord-oest de la serra de l'Otzet, que abasta una extensió considerable, d'unes 25 ha pel cap baix, amb bosc de roures i aurons negres majoritàriament. Val a dir que l'auró negre és un arbre o arbust molt abundant a gran part del Bages, el qual forma alguns bosquets probablement únics a Catalunya. D'especial interès és la zona més propera al pou de glaç, ja que no es va cremar en l'incendi de 1986 i constitueix una veritable joia per als botànics: al sotabosc hi trobem arbustos com els boixos, marfulls i galzerans. I també altres espècies més rares, com l'arbre moixera del pastor (Sorbus torminalis) o l'arbust espantallops (Colutea arborescens).

Es tracta d'una zona de difícil accés a causa de l'important desnivell entre la carena de la serra de l'Otzet i la riera de Guardiola.

La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però des d'aleshores els arbustos i els arbres han rebrotat amb força. La part no cremada, precisament la més propera al pou de glaç, és la que ha conservat les característiques botàniques més interessants.

AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150.