Pou de glaç de la riera de Guardiola Sant Salvador de Guardiola

Bages
Riera de Guardiola, prop de la serra de l'Otzet
Camí que surt de l'aparcament del golf Mas de l'Oller direcció sud fins la riera i travessar-la.
220

Coordenades:

41.68905
1.80878
400866
4615938
08098-7
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Popular
Modern
Contemporani
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08097A003000360000ES
Jordi Piñero Subirana

Pou de glaç situat en el punt d'intersecció entre els termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Manresa, el qual conserva restes d'un aqüeducte que proporcionava aigua a través d'un rec. El pou està situat en un indret força obac, als peus de la serra del Talló, a la paret d'una gran cinglera que puja des de la llera de la riera, de manera que la paret nord del pou queda al descobert i visible. Té una estructura circular, amb una obertura superior de forma rectangular situada al capdamunt de la coberta feta amb volta semi-esfèrica. L'accés és per la part posterior, on té un curiós túnel soterrat que condueix a una finestra situada a una alçada de 3,60 m respecte al fons. Les mesures d'aquest pou són força originals, ja que gairebé té la mateixa alçada que amplada: aproximadament uns 7 metres.
El pou té associada una interessant infraestructura hidràulica consistent en un rec, que té l'origen a la zona coneguda com la Llosa, i que conduïa l'aigua al llarg d'uns 500 m tot travessant al final la riera de Guardiola mitjançant un aqüeducte que hi havia al costat del pou, actualment força arruïnat. L'aigua que provenia del rec desembocava en una estructura adjacent al pou, de la qual solament queden pedres escampades i amuntegades. En aquest punt hi devia haver una bassa on l'aigua quedava estancada i es glaçava per, després, poder-la trossejar i introduir-la al pou. Tal vegada també acollia algun tipus de barraca per aixoplugar el personal que hi treballava.
Cal dir que relativament a prop, a la veïna riera de Rajadell, hi ha un altre pou de glaç, aquest en terme de Manresa. El pou de Guardiola es trobava a prop del camí de bast que anava de Manresa a Montserrat pel serrat del Talló, la vall d'Artigas i el Turó de la Calzina, cosa que fa pensar que el seu mercat principal era la ciutat de Manresa.

Zona de difícil accés, amb grans cingleres de forts desnivells, sobretot per la banda sud.

Aquest pou podria ser obre del segle XVIII. Fou construït pels amos del mas Oller, propietaris del terreny, que es troba força proper però situat ja en terme de Manresa. El 1783 aquest mas tenia dos pous de glaç, segons consta en un inventari i era, segons sembla, un dels masos que produïa més glaç de la comarca. La major part d'aquesta zona es va cremar en l'incendi de 1986, però la zona més propera al pou es va poder salvar i conserva una àrea boscosa d'un gran interès botànic. L'aqüeducte es conservava dempeus fins l'any 2000, quan el fort aiguat que també va afectar Montserrat es va endur bona part de l'obra.

AADD (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural. Manresa, p. 149-150.
PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, col·lecció Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 31.
SERRA SELLARÈS, Francesc (2013). L'Oller del Mas. Dels orígens als nostres dies. Manresa, p. 148.