Valentines
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions mitjanes que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, entre els torrents anomenats Clot de la Quintana i el Clotet. El conjunt forma un clos tancat que inclou el cos residencial més diversos coberts i patis així com una pallissa, situada més a llevant i avui en ruïnes. El cos residencial és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. La façana principal, encarada vers migdia, ha quedat pràcticament tapada pels diferents coberts. Té un portal rematat amb arc escarser i, al seu damunt, un balcó. Les diferents obertures d'aquesta façana, emmarcades amb maó, són força homogènies, probablement fruit d'alguna reforma relativament recent. En canvi, a la façana de ponent es conserven els finestrals originaris, amb llindes i brancals de pedra. En una d'aquestes llindes hi podem llegir la data 1759. Aquest cos principal en té adossat un de més petit a ponent (amb una galeria d'arcades) i un altre a llevant. Entre els coberts del costat sud-oest destaca un femer, cobert amb volta de pedra.
Inscripció al portal exterior del barri: 1871
Inscripció en una llinda de cos adossat a l'est: 1782
Inscripció en una finestra lateral oest: RAMON BOSCH / A FET FER LA P= / REZEN AVA / MARIA SIN PE = / CADO ES SETD = / EVS SUPEROM / NIA AÑO 1759
Informació facilitada per Josep Bastardas
Història
L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta el lloc de Valentines (ABADAL: 561). Segons l'estudiós Josep Bastardas, el mas de Valentines i el mas Codony tenien el mateix propietari dins d'una Condomina (Coromina) vescomtal, i el mas Valentines pagava un cens a la milícia del Temple. Segles més tard, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona, ja l'any 1686, el mas Valentines és propietat de Melcior Boschs i Mariana Bosch i Valentines, conjugues. Presten un cens de 8 cortans de civada pagadors per la Mare de Déu d'Agost més el delme de carnelatge. Sembla, doncs, que Melcior Boschs va entrar en aquesta època com a pubill. A mitjan segle XVIII els Bosch (concretament Ramon Bosch) continuaven al capdavant del mas, segons una inscripció conservada a la casa. A la segona meitat d'aquest segle el mas es va ampliar.
Bibliografia
ABADAL, Ramon d' (1999). Catalunya carolíngia. Vol. IV: Comtats d'Osona i Manresa, segona part. Segona edició, p. 561.
AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 45, 48, 60, 65, 95, 96, 115, 116, 128, 168, 208.
GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 76).
