Unio Aleroni Santa Maria de Merlès

Berguedà
Sector central i nord del terme municipal
En la riera de Merlès i els canals del molí d'Escrigues i el molí de Vilalta.

Coordenades:

42.0021
1.98052
415571
4650512
08255 - 183
Patrimoni natural
Espècimen botànic
Regular
Degut al poc cabal que corre a la riera de Merlès durant els estius, els exemplars d'aquesta espècie es veuen obligats a concentrar-se en els pocs punts que no s'assequen, provocant mortaldats allà on desapareix completament l'aigua.
Legal
llei 12/2006, de 27 de juliol
Fàcil
Científic
Pública
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ACA. c/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
Jordi Compte i Marta Homs

L'unio aleroni és una espècies de mol·lusc d'aigua dolça que és present en diferents punts de la riera de Merlès al seu pas pel municipi de Santa Maria de Merlès. Aquest mol·lusc era molt comú a bona part d'Europa des de mitjans de l'Era Primària però ha sofert un gran retrocés les últimes dècades reduïnt-se enormement la seva població. La causa d'aquest retrocés és el canvi en la morfologia dels rius, tant per la disminució de la qualitat de l'aigua com per la introducció d'espècies no autòctones que no afavoreixen al procés vital d'aquesta espècie.
Es tracta d'una espècies de mol·lusc d'aigua dolça filtradora que s'alimenta de petites partícules de l'aigua del riu. El cicle vital de l'espècie s'inicia entre febrer i agost quan les femelles alliberen unes larves diminutes que parasiten peixos instal·lant-se en les brànquies d'aquests. Al cap d'uns 26 a 30 dies, aquestes larves es desprenen del peix i s'enterren al llit fluvial, on al cap d'uns cinc anys ja es poden reproduir. Les nàiades d'aquesta espècie poden arribar a viure un màxim de 30 anys assolint dimensions notables.
Actualment es troben exemplars d'aquesta espècie en alguns punts de la riera i en els canals dels molins d'Escrigues i de Vilalta.
L'espècie Unio Aleroni és espècie protegida de fauna salvatge, està protegida per llei per ser una espècie amenaçada i en perill d'extinció, ja que a Catalunya actualment només hi ha constància que es conservi a la conca del Llobregat (a la zona alta del riu, a la riera de Merlès i a les capçaleres de la riera Gavarresa i Lluçanès), a la conca del Ter (al Brugent i al Llèmana), a la conca del Tordera (riera de la Belladona) i a la conca del Fluvià (al riu Ser i al Fluvià).

L'associació ADDEFFA (Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones), amb seu a la masia de Camadoca, té un projecte al voltant d'aquesta espècie. Aquest projecte consisteix en la cria en captivitat de l'Unio Aleroni en diferents basses que hi ha al voltant de la masia i la reintroducció al riu i als canals quan el cabal de la riera ho permet.

CARRETERO, Miquel A., ALTABA, Cristian, BASSOLS, Emili, GIRÁLDEZ, Santiago, ROSELL, Carme (2000). "El plan de recuperación de la náyade Unio Aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, núm 170. 2000.
COMAS, Eulàlia, MALLARACH, Josep Ma. «La nova població de nàides (Unio Aleroni) a la conca del Llobregat». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 72. 2004.
ORDEIX, Marc; CAMPRODON, Jordi; COMAS, Francesc; MOLIST, Mercè; BARNIOL, Florenci (1998). «Dades sobre
la presència del mol·lusc bivalve d'aigua dolça Unio elongatulus aleroni (Companyó i Massot, 1845) al Lluçanès». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 66. 1998.