Turó del Cellers
Rellinars

    Vallès Occidental
    Carena del Cellers
    427

    Coordenades:

    41.65477
    1.89884
    408313
    4612033
    Número de fitxa
    08179 - 438
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Indret amb alta densitat de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A001000140000OX
    Autoria de la fitxa
    Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars

    El Turó del Cellers és el punt més alt de la Carena del Cellers abans del coll del mateix nom, a partir del qual aquesta s’uneix a la Serra del Ginebral.

    Té una alçada de 427 mt i es divisa prou bé perquè queda enclavat entre dues torres elèctriques, una al nord i una al sud.

    S’accedeix prou bé fins a la seva base (torre elèctrica) venint de la pista que voreja la part inferior de la Pòpia. Passat el torrent del Pujolet, cal prendre una pista que puja al Coll del Cellers i des d’allà accedir al Turó. Per pujar al punt més alt del Turó cal endinsar-se per dins del bosc ple de vegetació, sense que hi hagi camí fresat. 

    En aquesta zona aflora gairebé de forma permanent la base silícia.

    La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (Pinus halepensis) i algun Cirerer d’Arboç (Arbutus unedo), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (Erica multiflora), el Romaní (Salvia rosmarinus) i també l’Argelaga (Genista scorpius).

    La pista d’accés fins el Coll del Cellers, només apte per vehicles tot terreny, és frequentada per caçadors quan hi ha batuda en aquesta zona.

    La panoràmica que ofereix des de dalt és d’abast molt reduït per l’alta densitat de vegetació predominant, tot i que des de la seva base hi ha una bona postal de la Carena del Cellers amb Montserrat de fons.

    Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres del mas de Can Vinyes.

    La instal·lació de torres elèctriques és força present en el municipi de Rellinars, eminentment rural. Cada torre, a més, requereix de la construcció d’una via d’accés apte per vehicles fins la seva base per a poder fer  tasques de manteniment. Aquesta pràctica del segle passat ha donat peu, amb el pas dels anys, a l’aparició de molts camins i corriols que han teixit  aquest territori, transitat per motoristes, excursionistes i caçadors.

    MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.