Trasserra
Olvan

    Berguedà
    Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan)
    Emplaçament
    Camí des de la carretera de Gironella a Prats, trencall a ma dreta, cap a Salvatella

    Coordenades:

    42.044329066189
    1.9196139886868
    410586
    4655263
    Número de fitxa
    08144 - 33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPA núm. 3473
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00039
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. 

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135