Sant Francesc de Trasserra
Olvan

    Berguedà
    Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan)
    Emplaçament
    Camí des de la carretera de Gironella a Prats, trencall a ma dreta, camí de Salvatella

    Coordenades:

    42.044504351438
    1.919538879507
    410581
    4655282
    Número de fitxa
    08144 - 34
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Neoclàssic
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1856
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPA núm. 3473
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00039
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    Capella construïda, l'any 1856, tocant al mur de tramuntana de la masia de Trasserra. De planta rectangular i amb el presbiteri quadrat, es coberta amb volta rebaixada i teules amb doble vessant. La porta d'accés, al mur de ponent, és de llinda plana, sostinguda per dues pilastres que aguanten l'entaulament i el frontó. El campanar és un senzill exemplar d'espadanya. Sobre la porta d'entrada hi ha gravada la inscripció: "HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI. AQUÍ TIENES O MORTAL, LA CASA DE SALVACIÓN. ORA PUES A DIOS EN ELLA CON PERENNE DEVOCIÓN" , i la data de la seva construcció, 1856, amb l'anagrama marià envoltat per una decoració floral. Es tracta d'un senzill edifici del Neoclàssic rural.

    La capella és dedicada, actualment, a Sant Francesc Xavier, segons indicació de la propietària, tot i que se li coneixen altres advocacions com la de Sant Salvador (Gavin, 1985).

    Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

    Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència però es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.

    J.M. Gavin: Inventari d'esglésies. Berguedà, vol.17, Barcelona 1985, p.104. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Barcelona 1993, p.135