La mina Clara va ser oberta per Gil Ribera, passant més tard a Carbones y Transportes Cadí S.A. el 1940. Es va explotar entre 1940 i 1944. Els treballadors eren de Saldes, l'Espà i Gósol i també forasters. El dia 10 d'abril de 1944 van perdre la vida 34 persones en una explosió de grisú de la mina que va ser la més important de Catalunya. Les capes de carbó eren verticals, els miners tenien el treball escalonat i s'extreia amb sistema d' esllevissament. El carbó que s'extreia es transportava amb un telefèric des de la mina fins a Guardiola, on hi havia connexió amb la via fèrria dels Ferrocarrils Catalans. El projecte fou encarregat a una empresa alemana, Adolf Bleicher & Co. A.G., que ja havien construit un altre entre Moripol i Peguera. Els treballs de construcció començaren el 1941 i les obres s'allargaren fins el 1942 degut a les dificultats provocades per l'orografia. La línia s'iniciava a L'Espà, al costat mateix de la mina Clara, i s'enlairava fins a Coll de Jou, on es podia carregar el carbó d'aquestes mines i després es dirigia cap a les explotacions de Carbons Pedraforca des d'on s'enfilava fins a cal Guineu i d'aquí als Hostalets. Era un telefèric de 11.700 metres de longitud i deixà de funcionar quan la mina Clara tancà portes. El 1955 es posà de nou en funcionament el tram Saldes-Vallcebre fins que finalment fou deshabilitada els anys 1960.