Torre medieval i mas Antic
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Prop del mas Enric de la Torre
    Emplaçament
    De l'Enric de la Torre camí direcció N uns 200 m i trencall a E uns 200 m, part final sense camí.
    447

    Coordenades:

    41.65221
    1.74355
    395378
    4611925
    Número de fitxa
    08098-402
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XI-XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïna, parcialment arrasat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08097A007000090000EW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Antiga torre de guaita medieval que va evolucionar fins esdevenir un petit mas. Es troba emplaçada al cim d'un turó no gaire pronunciat però amb una excel·lent panoràmica que connecta visualment amb l'antic castell de Guardiola (cal Miralda), el mas Enric de la Torre i, més enllà, la muntanya de Collbaix (que era un node de la xarxa de castells feudals) i fins i tot les terres del pla de Bages. Formava part del sistema de defensa feudal que complementava el castell. Sobre la roca de conglomerat que es perfila a l'estret cim del turó són ben visibles les restes de diverses estances, així com alguns elements defensius del que sembla un recinte murallat, potser fins i tot amb un petit fossat. Concretament, trobem restes d'un mur i una estructura de planta circular a l'angle sud-oest, en un primer punt que controlava el camí d'accés. També trobem restes de la possible muralla als flancs sud i est del turó. Al costat de llevant aquesta estructura es transforma en un mur de contenció del caminet que s'enfila cap a la part alta del turó, per on accedim al recinte superior mitjançant una porta amb una estructura adjacent de reforç que sobresurt, la qual es conserva en força bon estat. La primera estança on accedim és de planta rectangular, i té un aparellat fet de carreus mitjans ben escairats i disposats en filades regulars. Podria correspondre a la primitiva torre, que posteriorment s'anà ampliant amb noves estances. Concretament, al sud hi ha dues habitacions més, una altra a l'oest, de planta irregular i situada en desnivell, i un conjunt d'estructures cap a tramuntana, aquestes encara semi-soterrades i en un estat de conservació més precari. Les estructures de la part superior, que en algun punt arriben a una alçada de més d'un metre, donen a la construcció una planta allargassada ben adaptada a l'estret perfil del turó.

    Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'origen d'aquest enclavament podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17).
    Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu.
    Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions)

    CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). "Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments". Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12.
    CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154.