Mas Puig de l'Escuder

Sant Salvador de Guardiola

L'historiador Jaume CAPDEVILA (2006) en el seu llibre sobre el castell de Guardiola sosté que en època medieval el sistema de defensa estava format pel castell i dues torres complementàries, una situada a l'est i una altra a l'oest del terme. Tanmateix, la ubicació concreta de les dues torres dona peu a una certa confusió. La torre del costat oest Capdevila la situava, erròniament, al mas Enric de la Torre. En realitat es trobava molt a prop, en el jaciment que hem anomenat Torre medieval i mas Antic. Pel que fa a la torre que defensava el costat est del terme, considerem que la hipòtesi més probable és que estigués situada en el mateix emplaçament que l'actual torre de la Guíxola. La construcció actual és una torre del telègraf òptic del segle XIX. Però en aquest mateix lloc ja hi hauria una torre medieval, de la qual no n'haurien quedat vestigis físics. Aquesta torre est es trobava molt a prop i en certa manera vinculada a un mas, el Puig de l'Escuder. La documentació deixa clar que es tractava de dues construccions pròximes però separades. Les característiques del turó de la Guíxola, on hi havia els dos emplaçaments, també és un factor més que aporta confusió. Es tracta d'un turó allargassat amb dos pics, un a l'est i un altre a l'oest. En cadascun dels dos pics, separats per uns 150 m, hi ha una construcció en forma de torre. A partir del que es desprèn de la documentació, la hipòtesi més plausible és la que hem indicat. A l'extrem est del turó de la Guíxola hi havia el mas Puig de l'Escuder: un mas que també té característiques turriformes i no es pot descartar que complís igualment funcions defensives, atès que es trobava en el punt més elevat d'un dels extrems del turó. Més tard esdevindria una casa de pagès ja més a l'ús. A l'extrem oest del turó de la Guíxola hi ha la torre del telègraf, actualment coneguda com a torre de la Guíxola. Aquesta es va construir molt probablement en la mateix emplaçament on hi havia la torre medieval, que tenia el mateix nom. El fet que les dues torres militars estiguessin emplaçades al flanc oest del turó obeeix al fet que podien controlar millor el pas del camí i posteriorment carretera de can Maçana. A més, des d'aquest punt la torre tenia connexió visual amb el castell de Guardiola.
Les primeres notícies documentals conegudes del mas Puig de l'Escuder, que apareix amb el nom llatilintzat de Podio, són del s.XIII. Hi vivia una nissaga d'escuders del castell de Guardiola. Tradicionalment, un membre de la família Puig (Podio) feia d'escuder del castlà, un càrrec que es transformà en hereditari i passà a formar part de la baixa noblesa. L'escuder feia l'aprenentatge per ésser armat cavaller i restava al servei del castlà, al qual portava l'escut i, si calia, també les armes o el cavall (CAPDEVILA, 2006: 18, 19, 23). L'any 1256 Bernat de Guardiola i la seva muller Sància van vendre al prior del monestir de Montserrat el mas Podio o Puig així com els drets d'altres masos, fent excepció de la torre de guaita. Això deixa clar que mas i torre eren dues construccions diferents. El mateix any Guillem de Guardiola lliurà a Montserrat, "en remei de la seva ànima i de la de la seva mare", la resta de drets que encara tenia sobre el mas Puig, amb l'excepció d'un quart del delme (CAPDEVILA, 2006: 78). Des d'aleshores la senyoria del mas pertanyia, doncs, al monestir de Montserrat. L'any 1318, per exemple, el monestir va alliberar del seu domini a Guillerma perquè pogués abandonar la casa paterna, cal suposar que amb motiu de les seves noces (CAPDEVILA, 2006: 75). Més tard, en un establiment del mas a Pere de Puig, entre les condicions del pacte es fa esment explícit dels anomenats mals usos, entre els qual hi ha el dret de remença. És l'únic cas en què es té constància explícita dels mals usos al terme de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 63). Al final del segle XIII i principi del XIV el rector de la parròquia de Sant Salvador era Pere Puig (de Podio), originari d'aquest mas. (Continua a Observacions)