Torre de Pinós
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al punt més alt de la serra de Llevant, i donant nom a les terres del voltant, es troba aquesta torre de control i vigilància de Granollers, conjuntament amb la torre de can Casaca de la serra de Ponent (ROMERO, 2000). Es tracta d'una torre de guaita de planta circular a la que manca la meitat de la planta del migdia en tota la alçada, en el punt on se suposa que hi havia la porta o la portella. Té dues plantes d'alçada i està rematada per merlets. El paredat es de pedra vista gairebé sense treballar, de mides diferents, col·locada en filades no massa regulars, i es suposa que originàriament anava arrebossat, ja que en alguns llocs encara es conserven restes. Té uns 4 m de diàmetre, 10 m d'alçada i els murs presenten una gruixària de 65 cm. Es conserven a 3 m del terra, els forats de l'embigat del sostre de la planta baixa o de les bastides i s'intueix l'existència de verdugades horitzontals fetes amb pedres de mida més grossa que la resta de l'aparell. A uns 6 metres d'alçada hi ha les restes d'una falsa volta de maons a plec de llibre que cobria la planta pis (CUSPINERA et alií, 2001) i al capdamunt s'observa l'encaix de la plataforma superior. Com ja s'ha dit, el coronament és de merlets (TORRE PINÓS, 1997).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-02. Al punt més alt de la serra de Llevant, es té una vista panoràmica de gran qualitat de tot el terme de Granollers i els seus voltants (ROMERO, 2000). Molt a prop es pot contemplar el conjunt edilici de l'antic Asil.
Història
Es tracta d'una torre de guaita del segle XIV. Pot molt ben ser que es construís en el mateix moment que la ciutat va aixecar les segones muralles per protegir-la, com a punt de vigilància del camí de la costa. Sense saber si té relació existeix al retaule de Sant Esteve de Granollers la taula titulada "Alliberament del cavaller Galceran de Pinós" (MNAC, 24.147). L'escena està basada en l'alliberament de Galceran de Pinós, que va ser fet presoner dels andalusís el 1147 a les costes d'Almeria. Segons diu la llegenda el noble Galceran i el seu company el senyor del castell de Suil, foren tancats a la presó de Granada, on van romandre per cinc anys. El cabdill musulmà demanava un fort rescat pel seu alliberament i quan la família de Galceran havia reunit la quantitat necessària es va produir l'alliberament miraculós que havien demanat a Sant Esteve. A la taula es representa el moment en que els dos nobles surten de la presó i són acollits per Sant Esteve i Sant Genís sota aparença d'àngels. Els dos cavallers tenen el cap cobert amb bonets, vesteixen armadura sobre la que porten sobrevesta curta amb les ensenyes dels seus llinatges, pinyes el de Pinós i garbes de blat el de Santcerni. Els guardians de la fortalesa que presencien l'escena amb aire absent, vesteixen a la manera de soldats granadins del segle XV, amb un escut de la ciutat, cotes i cuirasses clavetejades i turbant amb casc. Porten llança, espasa i escut (DANTÍ, 1997)
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.
TORRE PINÓS, La (1997) La Torre Pinós. Expedient 3.787-29-97. Ajuntament de Granollers. Servei d'Obres i Projectes. Granollers.
