Torre de Pinós

Granollers

Aquesta torre de vigilància pertanyia a la família nobiliària dels Pinós, vinculada a Granollers des del segle XVII. Aquest destacat llinatge va tenir un paper rellevant en la Guerra de Successió. Segons els resultats de la intervenció arqueològica que s’hi va portar a terme l’any 2003, la torre s’hauria construït entorn del segle XVII. La referència documental més antiga la trobem en un document de 1752, on hi consta que s’havia utilitzat com a colomar. Per tant, ha de ser anterior, però en documents més antics no consta perquè els Pinós no rebien censos per aquesta torre. L’ús com a colomar lliga amb la funció de la torre com a vigilància. És sabut que els coloms han estat utilitzats des d’antic com a missatgers en temps de guerra.

Al segle XIX la torre fou reformada amb el reforç de merlets i d’espitlleres, i es va instal·lar un nou paviment al terrat. Molt probablement es pot vincular amb la fortificació de Granollers el 1875 a causa de la tercera Guerra Carlina. Aleshores la vila va patir un assalt que es va acabar amb el segrest d’hostatges, entre ells l’alcalde. L’excavació arqueològica va documentar, en aquesta època, la sembra d’un camp de vinya a l’entorn de la torre. Finalment, ja al llarg del segle XX es produí l'esfondrament progressiu de la torre.

Pel que fa al llinatge dels Pinós, cal dir que es remunta al segle XI. És originari del nord de Catalunya, on posseïa àmplies terres. A Granollers hi van arribar a mitjans del segle XVII, a través del matrimoni de Josep Galceran de Pinós amb Maria de Rocabertí, descendent dels nobles de Tagamanent. A Granollers els Rocabertí tenien el seu casal al carrer de Sant Roc. És conegut com a Casa Tagamanent. Dels nou fills d’aquest matrimoni en van destacar dos: Miquel i Josep, per la seva intervenció en la vida política, social i econòmica de finals del segle XVII i principis del XVIII. Especialment, per la seva vinculació a la Guerra de Successió com a defensors de la causa austriacista. Miquel de Pinós i Rocabertí, l’any 1710, davant la falta d’efectius per a les tropes, va demanar que la vila de Granollers contribuís a la causa amb 50 homes. A canvi, s’atorgaria als voluntaris fadrins agremiats el dret a rebre el grau de mestre. Per la seva banda, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, com a delegat del Consell de Barcelona, anà a rebre Felip V a Martorell, el qual li atorgà el títol de marquès de Barberà (1702). Després, però, es convertí en acèrrim defensor dels austriacistes. Durant el setge final de l’Onze de Setembre de 1714 fou un dels portadors de la bandera de Santa Eulàlia, que es va treure per donar ànims als assetjats. Acabada la guerra, va ser deportat i va morir fora de Catalunya (informació extreta del plafó informatiu "Torre de Pinós", amb textos de Cinta Cantarell).