Tines del Castellot
Santa Maria de Merlès

    Berguedà
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 1035 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 14'100.

    Coordenades:

    41.99949
    1.98513
    415950
    4650218
    Número de fitxa
    08255 - 251
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 010A00036
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les tines de glans del Castellot estan situades sobre una plataforma rocosa al sud-est de la masia que els dóna nom i al nord del castell de Merlès, just al límit entre la vessant boscosa i els camps de conreu.
    Es tracta de dos forats circulars de diferents dimensions picats a la roca. El forat més petit es troba gairebé completament tapat per terra i té un diàmetre de 165 centímetres. El forat més gran, d'uns 200 centímetres de diàmetre, queda parcialment obert cap al costat oest, on probablement un mur de maçoneria de pedra, actualment inexistent, tancava la tina. Actualment aquesta tina es troba parcialment coberta de terra però encara mostra una profunditat vista d'uns 135 centímetres.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).

    VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.