Tina 1 de Carol Montmajor

Berguedà
Sorba
Al nord de la casa Carol, després del corral de les ovelles, al camí cap a Sant Pare Vell.

Coordenades:

41.98487
1.6659
389486
4648957
08132-138
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
XIII-XIV
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 44901DF0738N
Cortés Elía, Mª del Agua

Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al nord de la casa Carol de Sorba, sobre un gan bloc de roca al costat del camí que porta de carol a la casa Sant pare Vell. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre i tenen un tamany similar, el de més al nor medeix 180 cm i el de més al sud medeix 200 cm. La profunditat dels dos no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen encaixos situats a cada costat i diametralment oposats, a més d'un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda de la roca que dona al camí i en la que es pot veure un desnivell de la roca d'uns 4 metres d'alçada, es pot veure la boixa per on es buidava les tines, formada per un simple forat a la roca. A cada costat de les tines hi ha una incissió excavada a la roca per tal de desviar cap avall l'aigua de la pluja i que aquesta no entrès dins les tines.

La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.

COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).