Teuleria del Vilaró Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 2100 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 13'900

Coordenades:

42.06738
2.06137
422347
4657684
08109-112
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX-XX
Regular
L'estructura es troba envoltada i parcialment coberta de vegetació.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.1.13.040
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A013000100000BY
Jordi Compte i Marta Homs

La teuleria del Vilaró està situada en un punt enclotat uns metres al sud-oest del pantà del Vilaró i al nord del Vilaró.
Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Les dimensions de la teuleria són d'uns sis metres per banda i interiorment es troba bastida amb algunes parts d'obra vista. La teuleria compta amb dues obertures a la façana sud, les dues emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Aquestes dues obertures formen un petit espai cobert al fons del qual hi ha una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada, quedant la de l'esquerra oculta per runa. L'interior de la teuleria es troba parcialment ple de runa i vegetació i el voltant queda ocupat per un bosc de pins.

Es conserva una fotografia de la teuleria en funcionament als voltants dels anys 40. L'original és conservat pels propietaris i una còpia es troba al fons fotogràfic municipal.
La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya.

Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.
La teuleria del Vilaró va deixar de funcionar a mitjans del segle XX.

Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.