Porta ferrada de Santa Maria de Lluçà Lluçà

Osona
Església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Lluçà
A 25 metres de la carretera BV-4341, punt quilomètric 14'500

Coordenades:

42.02146
2.02903
419613
4652615
08109-113
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Romànic
Bo
Inexistent
Fàcil
Estructural
Privada
Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte i Marta Homs

La porta ferrada es troba situada a l'entrada a ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una porta de fusta que conserva un notable treball de ferro forjat que ha pervingut en un molt bon estat de conservació. La porta manté en els seus dos batents, tota la ferramenta completa, formada per un mòdul que es repeteix d'una manera ordenada i sistemàtica, en registres horitzontals sobreposats. L'element bàsic que es repeteix, és composat per una cinta de ferro retallat i forjat, amb els extrems recargolats en espires afrontades. L'espai central és ocupat per dues espires soltes i oposades. Els angles superiors dels dos batents, han estat ocupats per dos rètols de ferro amb l'anagrama de l'Ave Maria. Puríssima.
L'element format per cada cinta de ferro amb els extrems enroscats, a més de les espires centrals que l'adornen, presenta una característica especial en l'acabament de les cintes i de les espires; motius decoratius d'estilització animal. A les cintes, al seu nervi central, hi és representat el cap d'una serp en visió vertical, i a l'extrem de les espires i seguint la inèrcia circular, es representa el cap d'una au amb el bec molt recargolat. Aquestes solucions decoratives, produeixen el seu efecte amb una harmonització molt agradable.
La secció o perfil de les cintes de ferro d'aquesta porta, trenquen en part el model generalitzador de les altres portes del país. La cinta de ferro, presenta una base plana i la cara superior té un repussat amb solc central.
Tot i que es pot incloure aquesta peça dins el conjunt d'exemplars considerats d'època romànica, no s'ha pogut assenyalar una data precisa que gaudeixi d'un mínim de fiabilitat.

AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.