Teuleria de la Pujada Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Julià Sassorba
    A 600 metres per camí rural de la carretera C-154, punt quilomètric 5'000.

    Coordenades:

    41.93591
    2.18769
    432659
    4642979
    08100-245
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    XIX
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref.Cad: 08099A02300068
    Jordi Compte

    La teuleria de la Pujada està situada uns metres al nord-est de la Pujada, al límit est d'un petit pla ocupat per una bassa.
    Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, formada per una estructura de planta pràcticament quadrada d'uns 5 per 6 metres bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades de pedra treballada. De la teuleria únicament es conserva part del forat interior i la façana principal, orientada al nord-est.
    La façana principal conserva dues grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre que formen dos espais coberts, al fons del qual hi ha dues petites obert obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Aquestes obertures donen accés a la sala de combustió.
    El forat interior de la teuleria, que correspon a la sala de cocció combina parts de maçoneria de pedra i parts d'obra vista, tot i que el material es troba parcialment fos a causa de les combustions. Es troba parcialment cobert de terra, vegetació i deixalles.
    Uns metres a l'oest de la teuleria hi ha una bassa.

    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.