Teuleria de la font de la Teula
Lluçà

    Osona
    Sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 300 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 18'200
    716 m

    Coordenades:

    42.02742
    2.02601
    419371
    4653279
    Número de fitxa
    08109 - 118
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    L'estructura es troba coberta de vegetació i parcialment derruïda.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A018000530000BG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La teuleria de la font de la Teula està situada al nord-est de la Pedra Dreta i al sud-est de la Casanova del Grau, en un punt lleugerament enclotat sota la carretera BV-4341. Es tracta d'una teuleria de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 3 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment es troba coberta de runa i vegetació. La façana més visible és la principal, orientada a l'oest on hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha dues petites obertures que donaven accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. La part esquerra d'aquesta façana es troba derruïda. La resta de façanes es troben força malmeses i parcialment cobertes de vegetació.

    Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.