Forn d'oli de ginebre de la Penyora Lluçà

Osona
Sector oest del terme municipal
A 6500 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'200

Coordenades:

42.01813
2.02698
419439
4652247
08109-119
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XX
Regular
El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A015000030000BM
Jordi Compte i Marta Homs

El forn d'oli de ginebre de la Penyora es troba situat pocs metres al sud de la Penyora, sobre una esplanada rocosa orientada a l'oest.
Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, format per una regatera d'uns 80 centímetres, al capdamunt de la qual hi ha una circumferència picada, amb un diàmetre de 21 centímetres i unes regates interiors, que corresponia a la zona de combustió.. Al capdavall del regueró, a l'extrem més baix situat a l'oest, hi ha la zona on es recollia l'oli, un forat rectangular picat a la roca. Tot el forn suma una llargada total de 123 centímetres, comptant zona de combustió, zona de recollida i regueró central.

Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat.
Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules...
Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre.
L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.