Teatre La Massa
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És un edifici de planta circular i pis d'estructura metàl·lica radial amb la cúpula de maons i ciment, basada en la tradicional volta catalana de maó pla que Rafael Gustavino patenta i exporta als Estats Units, on treballa la major part de la seva vida. A Nova York hi ha un altre edifici d'ell amb la mateixa tècnica, es tracta del a Capella de Sant Paul's de la Universitat de Columbia. També és seu l'Smithsonian Museum de Whasington DC. Antigament, l'entrada es feia pel mateix cafè, seu del centre Vilassanès. Durant molts anys va estar tancat a l'espera d'un projecte que l'adeqüés a les normatives actuals. Aquest projecte es tira endavant a partir de 1998 i és obra dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Febré. En aquest projectes replanteja l'accés i s'adequa una façana que doni a la també renovada Plaça del Teatre. Aquestes reformes s'inauguren el 27 d'abril de 2002 i permeten establir una programació estable d'activitats on s'inclouen els grups locals.
La novetat tècnica de la cúpula creava recels a les juntes de l'entitat i sovint demanaven informes que sempre resultaven elogiosos. Un d'ells fou l'any 1927 per part de l'arquitecte Jeroni Martorell. A la sala d'espectacles s'hi instal·la el primer cinematògraf de Vilassar.
Història
Les parcel·les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1979 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la "Societat del Teatre de Vilassar", amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Gustavino, que era mestre d'obres d'una família d'origen italià. El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra "La flor de la madastra". L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002.
Bibliografia
BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.
